Igual que la fotografia o el cinema van ser condemnats en els seus primers passos per altres arts com espectacles de fira, els videojocs van passar per una etapa de menyspreu cultural. Però a poc a poc, gràcies a la hipervelocidad amb la qual es succeïen les transformacions tecnològiques al segle XX, els videojocs van anar abandonant aquest lloc que ocupaven en una cantonada dels bars, van sortir dels recreatius -considerats antres de perversió pels pares- i es van instal·lar a les llars.

Seria la fi d'un mil·lenni i el començament d'un altre el que veuria madurar una forma d'entreteniment de la que ja queden pocs dubtes que es pugui denominar com artística, consolidant-se com un gènere cultural en el qual es concentren les pors, les passions, les emocions, els sentiments i les preocupacions de la humanitat del segle XXI. De la mateixa manera que segueixen presents en aquest gènere cultural únic algunes de les seves característiques inicials, com la seva vocació esportiva o la seva obstinació a desafiar l'habilitat de les seus jugadors.